Sólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales en que se articula hoy el poder judicial en España: el civil y el contencioso-administrativo






descargar 66.71 Kb.
títuloSólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales en que se articula hoy el poder judicial en España: el civil y el contencioso-administrativo
página2/2
fecha de publicación06.06.2015
tamaño66.71 Kb.
tipoDocumentos
ley.exam-10.com > Ley > Documentos
1   2

2.- Àmbit objectiu d'aplicació de la Llei.

També en determinar el fet imposable de la taxa, el legislador ha optat per definir-ho en l'art. 2 amb gran amplitud, per després delimitar l'aplicació real de la taxa per la via d'enumerar una sèrie d'exempcions en el seu art. 4.1.

A).- L'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

Com assenyalava el Tribunal Constitucional expressament, en la seva Sentència 20/2012,

Tampoco se analizan las tasas que gravan el ejercicio de la jurisdicción contencioso-administrativa, cuyo acceso ofrece peculiaridades desde el punto de vista constitucional, consecuencia del mandato contenido en el artículo 106.1 CE que ordena y garantiza el control jurisdiccional de la Administración por parte de los Tribunales (SSTC 294/1994, de 7 de noviembre, FJ 3, y 177/2011, de 8 de noviembre, FJ 3; en el mismo sentido, STEDH Gran Sala Perdigâo c. Portugal, de 16 de noviembre de 2010, as. 24768/06, § 72). En definitiva, de acuerdo con la doctrina establecida desde la Sentencia 17/1981, de 1 de junio (FJ 1), se advierte que la cuestión de inconstitucionalidad no es un instrumento procesal que quepa utilizar para buscar a través de él una depuración abstracta del ordenamiento”.


En la seva Sentència 177/2011, de 8 novembre, el Tribunal Constitucional realitza unes afirmacions que, malgrat venir referides a l'àmbit de la jurisdicció militar, resulten traslladables paraula per paraula a l'assumpte que ara ens ocupa, àdhuc amb major càrrega d'intensitat:

3. (…) De acuerdo con la doctrina constitucional de este Tribunal, el derecho fundamental a la tutela judicial efectiva sin indefensión tiene como elemento esencial de su contenido el acceso a la justicia, «consistente en provocar la actividad jurisdiccional que desemboque en la decisión de un Juez (STC 19/1981). En este acceso, o entrada, funciona con toda su intensidad el principio pro actione que, sin embargo, ha de ser matizado cuando se trata de los siguientes grados procesales que, eventualmente puedan configurarse» (STC 37/1995, de 7 de febrero, F. 5). Tal como dijimos en la STC 202/2002, de 28 de octubre, F. 5, que otorgó el amparo y acordó elevar al Pleno del Tribunal la cuestión de inconstitucionalidad de los arts. 453.2, en el inciso «por falta grave», y 468 b) de la Ley Orgánica 2/1989, de 13 de abril, procesal militar, el derecho fundamental a la tutela judicial efectiva reconocido en el art. 24.1 CE «prohíbe al legislador que, en términos absolutos e incondicionales, impida acceder al proceso los indicados derechos e intereses legítimos; prohibición que se refuerza por lo dispuesto en el art. 106.1 de la Constitución cuando se trata del control judicial frente a la actuación administrativa (así, STC 149/2000, de 1 de junio, que cita las SSTC 197/1988, de 24 de octubre, 18/1994, de 20 de enero, 31/2000, de 3 de febrero)”.

Òbviament en el nostre cas no ens trobem davant una prohibició absoluta o incondicional, però els seus efectes són equivalents. Com vulgui que en les normes tributàries és pràcticament impossible l'anàlisi aïllada dels preceptes, si posem en relació els arts. 4.2 i 7 (determinació de la quota tributària) de la Llei 10/2012, podem comprovar que l'accés a la Jurisdicció estarà vetat a la pràctica, i el control judicial del poder públic o de l'activitat administrativa no existirà quan es tracta d'assumptes d'escassa quantia.

Convé recordar que l'article 106.1 de la Constitució disposa que “els Tribunals controlen la potestat reglamentària i la legalitat de l'actuació administrativa, així com la submissió d'aquesta a les finalitats que la justifiquen”. Però aquest mandat només podrà fer-se efectiu per a assumptes de quantia rellevant. Cap particular, cap PIME, cap associació, fundació o Corporació professional podrà accedir als Tribunals - per una qüestió estrictament econòmica -, per poder efectuar impugnacions d’actuacions administratives de quantia inferior a 600 euros (que és gairebé el salari mínim interprofessional), màxim si tenim en compte que existeixen regles de postulació processal obligatòria. Sobre això en tornarem a parlar, quan tractem de les quanties d'aquestes noves taxes.

La completa potestat sancionadora de les Administracions Públiques, tan extensa i intensa en qualssevol dels sectors de l'activitat econòmica i de la vida social , i fins i tot personal, va a ser sotmesa a cap contrast de legalitat davant els òrgans judicials. Per la via de l'establiment de les noves taxes judicials, el poder públic, l'Administració, aconsegueix la impunitat més absoluta en una gran part de la seva activitat que afecta molt directament a les persones físiques i jurídiques que operen a Espanya en la seva vida diària.

No es tracta d'un problema tant d'excés o no en la quantia, però sí d'absoluta desproporció en la fixació de l'import de la quota de la taxa, en relació amb la quantia litigiosa del procés.

D'altra banda, existeix un supòsit específic que va a quedar orfe de control judicial, com és el del control de l'exercici de la potestat reglamentària en nombrosos supòsits. Ens referim al control directe. I així els recursos contenciós administratius que tenen per finalitat la impugnació d'una disposició de caràcter general. El caràcter d'aquests recursos fa que siguin beneficiosos per a l'interès general i mostren que l'actor no cerca, almenys exclusivament, satisfer un interès de caràcter individual, sinó protegir als destinataris de la norma presumptament nul·la que, per definició, serà una pluralitat indeterminada de persones. Aquí el subjecte passiu de la taxa no seria el beneficiari únic de l'eventual expulsió de l'ordenament jurídic d'una norma que contingui un vici de nul·litat.

Les desproporcionades dificultats en l'accés a la jurisdicció en aquests casos s'uneixen a la inaplicació del mandat normatiu de l'art. 106.1 de la Constitució, que podria quedar limitat en molts supòsits a recursos indirectes –i depenent de la quantia de l'acte d'aplicació- o qüestions de legalitat, amb el que el dret dóna la tutela judicial efectiva per a aquests casos, seria una mera declaració teòrica sense cap efecte pràctic.


Igual passaria en els recursos contenciosos administratius per als casos de via de fet de l'Administració, establerts a l'art. 30 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Es tracta d'un suposat límit en el qual l'Administració actua desproveïda de títol jurídic. Com afirmava el Consell d'Estat en el seu dictamen sobre la Llei en fase d'Avantprojecte, “no sembla equitatiu obligar a esperar que la condemna en costes porti inherent el reintegrament del pagat en concepte de taxa judicial, atès que el fet que existeixi aquesta taxa pot limitar l'accés a la Jurisdicció i, en tot cas, l'import ha d'avançar-se pel ciutadà afectat”.

B).- L'ordre jurisdiccional civil.

Per a l'ordre civil n'hi ha prou amb donar per reproduïdes aquí les consideracions realitzades sobre l'àmbit subjectiu, ja que no existeixen les peculiaritats tan específiques del contenciós administratiu.

3º.- Determinació de la quota tributària.

L'art. 7 de la Llei es dedica a regular la determinació de la quota tributària, partint d'una part fixa en funció del fet imposable, a la qual se sumi una quantitat variable obtinguda mitjançant l'aplicació dels tipus establerts a la base imposable determinada per la quantia del plet, amb un màxim de 10.000,-euros.


Les quotes resultants suposen enormes increments pel que fa a les resultants del sistema anteriorment vigent. L'efecte dissuasori en molts casos, molts més dels desitjables i especialment els d’una quantia minsa –com ja s'ha indicat-, determina una inexorable impossibilitat d'accés a la Jurisdicció i, en conseqüència, un injust desconeixement del dret a la tutela judicial efectiva.

Com afirmava el Consell d'Estat en el seu dictamen:

Si bien se sigue el modelo ya existente, basado en la agregación de una cuantía fija -en función del tipo de procedimiento o recurso- y otra variable, cabe constatar el incremento generalizado que experimentan en el anteproyecto tanto las cantidades fijas en todos los casos así como la elevación del límite máximo de la cantidad variable, que sube de 6.000 a 10.000 euros.
Los incrementos previstos son significativos. Así, por citar algunos supuestos, de una cuantía fija actual de la tasa en los juicios verbales de 90 euros se pasa en el anteproyecto a 150 euros. En el juicio ordinario se duplicaría el importe exactamente, elevándose de 150 a 300 euros. Las cantidades fijas por apelaciones saltan de 300 a 800 euros y en los recursos de casación de 600 a 1.200 euros.
Como ya se ha señalado en las consideraciones generales, los parámetros para juzgar la adecuación del importe de las cuantías se cifran, desde un punto de vista constitucional, en que no sean impeditivas para el ejercicio del derecho a la tutela judicial efectiva, y, desde un punto de vista tributario, en que no superen el coste del servicio. Si bien esto último parece que no ocurrirá a tenor de las estimaciones de la memoria, algunos órganos preinformantes han expresado sus dudas en cuanto a que las nuevas tasas pueden generar un desproporcionado efecto disuasorio del acceso a la justicia en muchos casos, en especial los de escasa cuantía y para quienes tienen menos recursos aun sin llegar a beneficiarse del derecho a la asistencia jurídica gratuita
También han de tenerse en cuenta, respecto de las variaciones relativas entre los distintos incrementos, el diferente relieve constitucional del derecho al acceso a la jurisdicción y del derecho de acceso a los recursos legamente establecidos. Desde la STC 37/1995, de 7 de febrero (FJ 5), han sido subrayadas las diferencias entre el derecho de acceso a la jurisdicción y el de acceso a los recursos legalmente establecidos. Aunque ambos derechos se encuentran ínsitos en el artículo 24.1 CE, el derecho a acceder a la justicia es un componente medular del derecho fundamental a la tutela judicial efectiva proclamado por el precepto constitucional y que no viene otorgado por la ley, sino que nace de la Constitución misma. Por el contrario, el derecho a acceder a los recursos legales se incorpora al derecho fundamental en la concreta configuración que reciba de cada una de las leyes de enjuiciamiento que regulan los diferentes órdenes jurisdiccionales, salvo en lo relativo al derecho del condenado a la revisión de su condena y la pena impuesta (SSTC 42/1982, de 5 de julio; 33/1989, de 13 de febrero; y 48/2008, de 11 de marzo); el derecho al recurso legal no nace directamente de la Constitución, sino de lo que hayan dispuesto las leyes procesales que los crean, y se incorpora al derecho fundamental en su configuración legal (en el mismo sentido, entre otras muchas, SSTC 46/2004, de 23 de marzo, FJ 4; 15/2006, de 16 de enero, FJ 3; 181/2007, de 10 de septiembre, FJ 2; y 35/2011, de 28 de marzo, FJ 3).
A la vista de tales consideraciones, cabría pensar en posibles alternativas que, manteniendo expectativas de recaudación similares o incluso superiores, favorezcan mayor equidad del sistema. Así, podría ponerse más énfasis en el incremento de las cuantías variables aplicables en segunda instancia y casación a la par que atemperar las cuantías fijas, especialmente en primera instancia.”.


Abans ens referíem a la conclusió establerta pel Tribunal Constitucional en la STC 20/2012, quan afirmava en el context de les normes vigents que “no vulnera la Constitució que una norma de rang legal sotmeti a entitats mercantils, amb un elevat volum de facturació, al pagament d'unes taxes que serveixen per finançar els costos generats per l'activitat jurisdiccional”.

No obstant això, l'alt Tribunal afegeix en el FJ 10 (que ara tornem a transcriure) que:

Esta conclusión general sólo podría verse modificada si se mostrase que la cuantía de las tasas establecidas por la Ley 53/2002, de 30 de diciembre, son tan elevadas que impiden en la práctica el acceso a la jurisdicción o lo obstaculizan en un caso concreto en términos irrazonables, atendiendo a los criterios de la jurisprudencia expuestos en el fundamento jurídico 7. En esta misma línea se ha pronunciado el Tribunal Europeo de Derechos Humanos que, a partir de la Sentencia Kreuz contra Polonia, de 19 de junio de 2001 (TEDH 2001, 398) (asunto núm. 28249/95), mantiene que el requisito de abonar tasas judiciales en procesos civiles no infringe por sí solo el derecho de acceso a un tribunal protegido por el art. 6.1 del Convenio de Roma. Sin embargo, la cuantía de las tasas no debe ser excesiva, a la luz de las circunstancias propias de cada caso, de tal modo que impida satisfacer el contenido esencial del derecho de acceso efectivo a la justicia (§§ 60 y 66; en el mismo sentido, SSTEDH de 26 de julio de 2005, Kniat c. Polonia, as. 71731/01; 28 de noviembre de 2006, Apostol c. Georgia, as. 40765/02; y 9 de diciembre de 2010, Urbanek c. Austria, as. 35123/05).
Estos criterios son compartidos por la Unión Europea, en virtud del derecho a una tutela judicial efectiva que ha consagrado el art. 47 de la Carta de los derechos fundamentales, tal y como ha expuesto la Sentencia del Tribunal de Justicia de 22 de diciembre de 2010 en el asunto DEB Deutsche Energiehandels-undBeratungsgesellschaftmbH (núm. C-279/09). Con la particularidad de que esta resolución no cuestiona en modo alguno la financiación de la actividad judicial a costa de las empresas que instan litigios civiles; lo que impone el principio de tutela judicial efectiva es que una persona jurídica, que invoca en el proceso derechos otorgados por el Derecho comunitario, pueda obtener la dispensa del pago anticipado de las costas procesales si dicho abono, anterior a la Sentencia, constituyera un obstáculo insuperable para su acceso a la justicia. Regla que se encuentra en sintonía con las exigencias que dimanan del derecho enunciado en el art. 24.1 CE (STC 84/1992, de 28 de mayo, F. 4)”.


Doncs bé, resulta clar, i senzill d'entendre, que les previsions de l'article 7 de la Llei 10/2012 “impedeixen en la pràctica l'accés a la jurisdicció o ho obstaculitzen en un cas concret en termes irraonables”, en termes del propi Tribunal Constitucional. L'exagerada quantia del tribut i, més específicament, la seva desproporció pel que fa a la quantia litigiosa en nombrosos casos, fa que la taxa no resulti desincentivadora, sinó impeditiva de l'accés a la Jurisdicció.

Per mostrar-ho gràficament, res millor que acudir a alguns exemples pràctics amb els quals ens trobem en el dia a dia de l'exercici de la funció jurisdiccional. No es tracta ja de raonaments abstractes, sinó de casos reals.

Ha de partir-se que aquests casos es refereixen, per exemple, a persones físiques amb uns ingressos totals per unitat familiar (4 persones) de 1.400 euros mensuals (per sobre dels 1.282,80 euros que permetrien accedir a la justícia gratuïta).

A).- Ordre jurisdiccional Civil.

a).-Monitori en reclamació de 2.100 euros de quotes per impagaments a la Comunitat de Propietaris. En aquest cas les taxes ascendirien a 921 euros.

b).- Separació o divorci sense liquidació de societat a guanys, les taxes en dues instàncies serien d'1.280 euros.

c).- Ocupant d'un vehicle que sofreix tetraplegia i múltiples lesions a conseqüència d'un accident de trànsit, al que s'ha de sumar la situació d'invalidesa, la necessitat d'ajuda de tercera persona i altres conceptes, per concloure amb un import de reclamació a les companyies asseguradores del vehicle en el qual viatjava i del tercer implicat d'1.300.000 euros. La taxa judicial que correspondria per interposar demanda en primera instància seria de 6.050 euros (300€+ 0.5% quantia fins a 1.000.000 € + 0,25% quantia que excedeix d'1.000.000 €). Òbviament, si calgués recórrer davant l'Audiència Provincial en apel·lació, serien altres 6.550 euros (800 € + 0.5% quantia fins a 1.000.000 € + 0,25% quantia que excedeix d'1.000.000 €). Finalment, si calgués recórrer davant el Tribunal Suprem en cassació, cal sumar 6.950 euros més (1.200 € + 0.5% quantia fins a 1.000.000 € + 0,25% quantia que excedeix d'1.000.000 €).

L'anterior fa un total per a les tres instàncies de 19.550,-euros en taxes judicials, enfront dels zero euros del dia anterior a l'entrada en vigor de la Llei 10/2012. Coneixem la doctrina constitucional sobre el dret a la segona i tercera instància, no hi ha dubte que aquesta persona tendirà a pactar la indemnització amb les companyies d'assegurances, encara que siguin molt inferiors al que resultaria just, perquè el cost segur de les taxes, unit a la dificultat que en aquest tipus de processos existeixi una estimació total amb la consegüent condemna en costes; i sumant altres costos lligats al procés, ve a fer inviable en la pràctica l'accés a la tutela judicial.

d).- Demanda de retracte formulada per un arrendatari perquè l'arrendador incompleix la seva obligació d'oferir-li la possibilitat de comprar el pis abans de vendre-ho a un tercer per un import de 150.000 euros. El cost de la taxa seria de 1.050,- euros per a la primera instància. Difícil de suportar, ja que s’ha de sumar a la resta de despeses processals i, en cas de perdre, les conseqüències serien penoses pel qui reclama.

e).- Divisió de la cosa comuna entre dos copropietaris d'un immoble (que admet divisió) valorat en 300.000,-euros, ja sigui per haver-ho heretat o per haver-ho adquirit constant matrimoni-: el cost de la taxa seria per a la primera instància de 1.800 euros (300 € fix més 0.5% del valor de mercat de l'immoble). Absolutament desproporcionat. Amb tota seguretat l'immoble romandrà llarg temps en indivís.

f).- Divisió judicial de patrimonis (herències, condominis, liquidació de ganancials, liquidació de patrimoni de parelles de fet). La quantia litigiosa és equivalent al valor del global del patrimoni. Per al cas d'un patrimoni comú consistent en un pis de 300.000 euros, un apartament a la platja de 60.000 euros, 35.000 euros el banc i un cotxe de 5.000 euros, el total valor patrimoni que es va a dividir ascendiria a 400.000 euros. Doncs bé, la quantia de la taxa per a la primera instància ascendiria a 2.300 euros (fix 300 € + variable 400.000 X 0.5%). Si es tracta d'una herència, aquest és òbviament un sola de les despeses.

g).- Reclamació contra un professional que ha fet una reparació d'escassa quantia a la casa del reclamant i el resultat ha estat nul. Per exemple, 300 euros d'un manyà, 150 euros d'un electricista, 500 euros d'un lampista. La taxa del judici verbal ascendeix a una part fixa de 150 euros i la variable del 0,5 % de la quantia litigiosa.

Igual ocorrerà amb un advocat que ha redactat malament un contracte, que l'altra part es nega a signar per aquesta raó, però ja ha percebut per això 300 euros. O amb una peça de vestir defectuosa que ha costat 120 euros o unes sabates de 80 euros.
En tots aquests casos la taxa té un import superior a la reclamació.

h).- Reclamació de quantitat en monitori, per als mateixos casos de l'apartat anterior quan s'ha prestat el servei o efectuat la venda, però el client no paga. El monitori porta aparellada una taxa de 100 euros (part fixa), a la qual s'ha de sumar el variable ja vist. Per cert, es premia al comerciant i al professional –que poden utilitzar el procés monitori- pel que fa al consumidor, qui ha de pagar una taxa més alta.

g).- Reclamació d'una Comunitat de propietaris contra la constructora per vicis de construcció, amb una quantia litigiosa –equivalent al cost de la reparació de milions o centenars de milers d'euros, com és lamentablement habitual. La taxa en primera instància ascendiria a milers d'euros, la qual cosa determinarà en molts casos que es decideixi no acudir a la Jurisdicció.

B).- Ordre jurisdiccional Contenciós Administratiu.

Com ja hem analitzat anteriorment, en aquests supòsits es troba, a més, afectat l'art. 106 de la Constitució; la qual cosa implica la impunitat de l'Administració, del poder públic, en nombrosos supòsits; i a més, els Tribunals no podran complir la seva funció de controlar la potestat reglamentària i la legalitat de l'actuació administrativa, així com la submissió d'aquesta a les finalitats que la justifiquen.

a).- Sancions de tràfic:

- Lleus, sense detracció de punts (Multes de fins a 100 euros): taxa judicial: 200 euros de fix, més la part variable. És a dir, més del doble de la multa.

- Greus sense detracció de punts (multes de 200 euros): exactament igual que en el cas anterior.

- Greus amb detracció de punts: 450 euros, és a dir, un 225% de l'import econòmic de la multa.

- Molt greus (multes de 500 euros) amb detracció de punts: taxa de 450 euros.

b) Sancions administratives en general: s'apliquen els mateixos criteris de la lletra anterior.

c).- Interposició de recurs contenciós administratiu per personal laboral interí al servei de l'administració pública, que no estaria exempt del pagament de la taxa segons el projecte, per la qual cosa haurien d'abonar taxes judicials: 290 euros.

d).- Reclamacions de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques:
- Reclamació de 500.000 euros com a indemnització per greus danys per negligència mèdica en un hospital de la Seguretat Social: la taxa ascendiria a 2.850 euros.

- Reclamació a un Ajuntament per import d'1.000 euros per uns danys físics soferts per enfonsar-se una reixeta sota els peus del reclamant com a conseqüència de la seva falta de manteniment: 205 euros de taxa en primera instància. Si els danys causats al vianant es valoren en 200 euros, la taxa supera a l'import reclamat. Si són 600 euros els causats, la taxa ascendeix a 203 euros.

En tots aquests supòsits, l’establiment de la taxa provoca la impossibilitat d’interposar recurs contenciós administratiu i per tant, l'Administració no serà controlada respecte d'actuacions il·legals.

c).- Inadmissió indeguda d'un recurs contenciós administratiu pel Jutge o Tribunal d'instància: en aquests casos, a més del pagament de les taxes judicials corresponents a la primera instància, el recurrent en apel·lació haurà de pagar una nova taxa de 800,-euros i si és en cassació de 1.200,-euros addicionals, sense haver obtingut la tutela judicial sol·licitada, és a dir, un pronunciament sobre el fons, ja que ha estat indegudament no admès. Si el Tribunal que conegui d'aquesta nova instància resol sobre el fons amb una estimació parcial, el recurrent no tindrà dret a cap devolució parcial de l'import de la taxa.

En definitiva, la Llei 10/2012 suposa per a un nombre indeterminat, però enormement elevat de supòsits, que la quantia de les taxes establertes és tan elevada que impedeix en la pràctica l'accés a la jurisdicció o l’obstaculitza en termes irraonables, com ha qualificat el propi Tribunal Constitucional, per la qual cosa entenem que procedeix plantejar davant el citat Tribunal Constitucional, una qüestió d’inconstitucionalitat, perquè es pronunciï sobre els mandats continguts en els articles 4 i 7 de la Llei 10/2012 que, al nostre entendre, resulten parcialment inconstitucionals per tot el que acabem d'exposar.

SOL·LICITO AL JUTJAT / A LA SALA, que tingui per fetes les anteriors manifestacions i acordi plantejar l'oportuna qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.

És justícia que demano a ……………. el …………………………….

1   2

similar:

Sólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales en que se articula hoy el poder judicial en España: el civil y el contencioso-administrativo iconSólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales...

Sólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales en que se articula hoy el poder judicial en España: el civil y el contencioso-administrativo iconSólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales...

Sólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales en que se articula hoy el poder judicial en España: el civil y el contencioso-administrativo iconSólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales...

Sólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales en que se articula hoy el poder judicial en España: el civil y el contencioso-administrativo iconJuzgado superior en lo civil y contencioso administrativo de la circunscripcion...

Sólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales en que se articula hoy el poder judicial en España: el civil y el contencioso-administrativo iconLa Sentencia de la Sección Primera de la Sala de lo Contencioso Administrativo...

Sólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales en que se articula hoy el poder judicial en España: el civil y el contencioso-administrativo iconDurante el reinado de Isabel II se va a consolidar el sistema político...

Sólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales en que se articula hoy el poder judicial en España: el civil y el contencioso-administrativo iconRama Judicial tribunal contencioso administrativo del huila

Sólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales en que se articula hoy el poder judicial en España: el civil y el contencioso-administrativo iconRama Judicial tribunal contencioso administrativo del huila

Sólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales en que se articula hoy el poder judicial en España: el civil y el contencioso-administrativo iconRama Judicial tribunal contencioso administrativo del huila

Sólo son gravados por la tasa dos de los cinco órdenes jurisdiccionales en que se articula hoy el poder judicial en España: el civil y el contencioso-administrativo iconRama Judicial tribunal contencioso administrativo del huila






© 2015
contactos
ley.exam-10.com